- arrepilan
- Arrepilan, que hacen ecos. «ARREPILA L'ESQUILONA» —Arrepila con soniu qu'atruenica / lus teixus de la miou aldeina, / la viétcha e grandie 'squilona / de l'illexina piquina. —El machuétlu de l'esquila / que s'inxerta nel cadexu / perque 'l cura la ximielga, / chama con bétcha xufriencia / a les xentes de l'aldina / qu'empaxiétchaes de llutus, / cuerren a falar col cura / ya 'l probitín las conxuela. —¡Groria, groria fala 'l cura, / ameruxáu d'allegría, / allancandu lus sous güétchus / en sous aflixíes xentes! —Fartes les xentes de miéus, / de probeces ya xufriencies, / con dollores tan fendius / que nus fégadus s'esmuelguen, / per recuerdus de sous fíus / que morrierun tóus nel frenti, / del sou home axusticiáu, / del pariente ya 'l vecín, / qu’achuquináus son cadermus / qu'empodrecen noitres tierres. ¡Groria, groria fala l' cura, / ameruxáu d'allegría / qu'al tristeyáu esmuellece. Ya la paz reina na Patria, / l'engarradiétcha afogóuxe, / ya la muerte ta fartuca / d'achuquinar tanta xente! ¡Fatáus de hermenus murrierun, / penes qu’enxamás se xebren, / les regueiráes de chárimes, / en tóus lus cháus de la Patria / xemen mexiétches dollentres, / qu'allumbren güétchus xufríus, qu'enxamás podrán propiare / a sous queridines xentes, qu’en cadarmus se fixerun, / ya encuandiáus tan noitres tierres! ¡Dáile gracies al Faidor / xentes de la miou aldeina / enllutáes ya con penes, / perque 'l cañón ya ta mudu, / ya nun fai llucha nin muerte! ¡Qu'el odiu nun vous corruempa, / qu’el xentíu desañuedáu / 'l cabal xuiciu achegue, / que la vengancia nun ñazca / unde se fexu la muerte! ¡Oitra vez na mio'aldeina / arrepila con más pena / l'esquilona condollentre, / ARREPILA con más pena / que lu fexu noitres veces, / perque agora la vengancia, / gulgue chuquinar con gociu / a fatáus de bones xentes!
Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana. 2009.